Dilluns, 27 De Març De 2017
Pl. Major, 1, Verdú - 25340
Telèfon: 973 34 70 07 Fax: 973 34 70 55

Història

HISTÒRIA DE VERDÚ

Foto

Verdú és una de les poblacions més antigues de Catalunya. Al seu entorn s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals. La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I ,comte de Barcelona, l’any 1055-1056. El primer document de Verdú, diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú. Se sap que l'any 1130 Berenguer Arnau d'Anglesola ja figura com a senyor de Verdú, i que segurament l'havia rebut per herència del seu pare. Berenguer Arnau d'Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera. Berenguera d'Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. Neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols hi havia el castell i una petita església. A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església dedicada a sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria, sota la influència del romànic de L'"Escola Lleidatana". Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda, ha passat a la història com un personatge inquiet. Per tal de poder fer front a les despees d'una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l'any 1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences . No podent retornar el manllevat es féu l'escriptura de venda a favor del Monestir l'any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca moderadora entre la Vila i l'Abat. Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda, concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós ,l'any 1378. Fira d'animals de peu rodó que se celebrava per St. Marc i s'allargava durant deu dies. A partir d’aquí i fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila es desenvolupà integrada al monestir.

EL POBLAT IBER DELS ESTINCLELLS

Foto

L'assentament iber dels Estinclells (Verdú) es constitueix en un petit promontori, allargat i orientat d'est a oest, ocupant una superfície pràcticament plana que ocupa una àrea total de 2.965 m2. S'hi han localitzat un total de set unitats domèstiques, totes elles de forma trapezoïdal, adossades entre elles i disposades en bateria. Totes les unitats domèstiques, presenten la mateixa superfície de sòl, uns 50m2, encara que la dipsosició interior varia: gairebé totes tenen tres o quatre àmbits diferenciats. també s'ha descobert una muralla perimetral d'uns 45 metres de llargada, juntament amb un fossar defensiu. Es tracta d'un tipus molt comú d'assentament de tota l'àrea ibèrica, amb una única fase ocupacional ( s. III a.C.), i amb una població d'una posició social relativament elevada per l'amplitud i complexitat dels habitatges de l'assentament.

LA FIRA DE VERDÚ

Foto

La concessió sobirana de celebrar fira era concebuda pels habitants d'una localitat i les seves rodalies com un important esdevenidor per les transformacions socials i econòmiques que hi succeïen. Noves oportunitats de desenvolupament comercial i creixement demogràfic amb l'atracció a la vila de nous pobladors. La fira comportava una predisposició activa en la millora de les infraestructures viàries i de transport. La Fires se celebraven en punts comercialment estratègics, en encreuamnets de camins, a l'abric de castells i monestirs, com és el cas de Verdú. El rei Pere III el Cerimoniós, mitjançant l'Abat de Poblet, com a senyor de la vila de Verdú, concedí el privilegi per a celebrar una fira anual a començar el dia 25 d'abril, dia de Sant Marc i que s'allargava durant deu dies. La mateixa disposició reial concedia a la localitat celebrar un mercat setmanal cada dimecres. Verdú es convertí bàsicamenmt en fira ramadera, amb la comercialització d'animals de peu rodó, bovins i bestiar de llana, fins arribar a ser la fira més important del Principat en les traccions de comerç mulatí durant la Baixa Edat Mitjana i al llarg de l'Edat Moderna. El domini del Monestir de Poblet sobre Verdú va influir poderosament en la història no només de la fira sino de la mateixa vila. Poblet va promoure l'èxit de la fira adreçant lletres a tots els habitants dels seus dominis, per tal que hi acudissin a mercadejar. La Fira va existir fins als anys seixanta del segle XX. L'interès que suscitava la fira va ser tan gran que inclús se'n va enregistrar un film, en la dècada dels anys trenta.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web